llibres publicats
Aquests són alguns dels nostres llibres de memòries que hem escrit, dissenyat i publicat.
NUESTRA VIDA
Pertenezco a una familia humilde de ocho hermanos nacidos en distintos lugares de España. Con ellos, me bañé en el río Oñar cuando el agua era limpia y abundante, recogí carbón de las fábricas de Onda para que nuestra madre preparara el desayuno, sudé en las metalurgias de Mondragón y subí dos hijos maravillosos junto con un marido muy luchador, por lo que no me imagino una vida sin él. Esta es nuestra historia.
EL RITME DE LA VIDA
A l’època en què els homes ballaven amb peixos, el camió de la sang perseguia els xiquets i els capellans t’enviaven a l’infern a la mínima de res, vaig créixer jo. Amb el pas del temps, veuré l’arribada dels turistes, els hippies i els parcs temàtics, i tot em semblarà la mar de curiós. A més, tindré la sort d’estar acompanyada de la gent que estimo i que m’estima molt. Si tornés a començar la meva història, no canviaria pas res.
ARTISTAS, CAIMANES Y SATÉLITES
Esta es la historia de un exilio, una tienda de bicicletas, unos ladrones de tumbas, unos disparos en la selva, un ordenador que no llega, unos pasos de samba, muchos aviones, muchos países y un sinfín de encuentros: los de Manel Menéndez Alambillaga con José Luís Cuevas, Álvaro Mutis, Palau i Fabre, Botero y Octavio Paz entre mil otros. Daría para escribir un libro.
RECORDS DE LA MEMÒRIA
Quan anava a parvulari, les monges em van treure al carrer perquè veiés passar l’Evita Perón i en Franco. Però en Franco va tardar quaranta anys a acabar de passar. Són molts anys i l’he patit a l’escola, a l’escoltisme, a la universitat, a la feina. Per sort, la meva vida s’ha omplert d’altres llocs, paisatges, persones i moments: La Coma, Mallorca, la meva família, els amics, les classes a la Universitat de Navarra, les manifestacions del 68, els Fets del Palau, la feina a la barriada de Sant Cosme, la direcció mèdica de l’hospital i les sortides a la muntanya. Tot això m’ha enriquit i forma part de la meva història.
15.687 PALABRAS
Yo crecí con mi abuela en el paraíso, que era Sant Joan de les Abadesses. Aunque recuerdo los bombardeos, el incendio de la iglesia y la fábrica, las columnas de exiliados y el hambre. Después me marché a Sabadell dónde entré en una fábrica por cuatro céntimos, que no me daban ni para el jabón de la ropa. Ahí viví todos los cambios, del carbón a la electricidad. Mientras, me casé, tuve hijos y, un mal día, entré en prisión: traficaba con grandes cantidades de oro. Al salir, abrí un negocio donde volví a ser feliz. Ahora tengo 86 años pero me parece que tengo 50. La vida me ha pasado volando.
la meva vida
Una vegada, una amiga em va dir “Fina, t’estimo molt, però no t’envejo pas”. Ara tinc 88 anys i, al llarg de la vida, he viscut moments bonics però d’altres de ben difícils. Quan miro enrere penso que, malgrat tot, he estat com un jonc, amb les arrels profundes i la capacitat de tornar-me a aixecar una vegada i una altra. Vull explicar-ho perquè sapigueu que tot això ha passat.
DEL DRET I DEL REVÉS
Aquesta és la vida d’algú que ha estat molt feliç escoltant el crepitar del foc, mirant el salt de les granotes, interpretant Mozart, fent espectacles de màgia, fent escultura, pintant, estudiant infermeria, heràldica, dret, guió cinematogràfic i, és clar, veient créixer els fills. Però també és la vida d’algú que ha suat la cansalada per arribar a final de mes, que ha patit embargaments, que ha pensat de buscar hackers i posar bombes i enviar-ho tot a pastar fang perquè la vida és bonica però a vegades n’hi ha un bon tip. Al final, queden les coses senzilles i les ganes de viure, que no saps d’on surten però que et fan il·lusionar de nou i pensar en el següent projecte. Un dels últims ha estat aquest llibre on ho explico tot. Seguim!
MI HISTORIA
De pequeña, aprendí a luchar. Mi infancia estuvo marcada por la enfermedad de mi madre y ciertas dificultades económicas. Por ello, si bien en casa había amor, no había alegría.
Pero todo cambió cuando conocí a mi marido. Si el cielo existe, digo siempre, no puede ser mejor que los años que pasé con él y los tres hijos que tuvimos.
Después, la vida fue cruel y dio muchas vueltas. Entonces cogí bien fuerte las riendas, luché lo más que pude por mi familia, en un entorno hostil, y salimos adelante.
Hoy, disfruto de tres hijos, tres nueras y cinco nietos, y soy muy feliz de contaros mi historia para que mi familia (y demás lectores) conozcáis mejor de dónde venimos y, quizá, pueda orientaros hacia dónde ir.
TRACTE FET
Avui en dia, pots comprar mil vedells en un quart d’hora. Però quan jo vaig començar, als anys quaranta, per tenir-ne cent com a mínim havies de visitar cinquanta cases. Jo vaig visitar totes les que vaig poder i més. Me’n vaig fer un tip. Comprava els vedells i me’ls enduia a peu fins al mercat. Després vaig obrir una carnisseria sense tenir gaire idea de tallar, fins al punt que algun client es tallava ell mateix la carn.
Però a base d’hores, dies i anys treballant de valent, procurant no fallar mai a ningú i acompanyat per una família que va treballar tant o més que jo, hem fet créixer, junts, el Grup Viñas. Avui, és un referent en el sector de la carn.
Aquesta és la meva història.
“VOLS QUE TE N’EXPLIQUI UNA?”
Mi nombre es Ricardo Mota Ramírez. Nací en Mosqueruela, provincia de Teruel, el 31 de octubre de 1920, aunque enseguida nos marchamos a vivir a Suria, en la provincia de Barcelona. Allí, mi padre entró a trabajar en las minas de potasa como minero. Mientras, yo iba al colegio. Cuando cumplí los 8 años hice la primera comunión y, a los 14, terminé la escuela y entré de aprendiz de carpintero. Estuve un año porque en 1936 estalló la Guerra Civil.
HISTÒRIA D’UNA FARMÀCIA CENTENÀRIA
Aquesta és la història de la farmàcia Botta i Baltà, des dels seus orígens al carrer de la Plateria, l’any 1867, passant per la Rambla Sant Josep (on va viure de ben a prop l’atemptat del Liceu), fins a la Rambla Catalunya número 1, on va esdevenir centre de conspiracions republicanes, va patir el bombardeig de 1938, va viure la postguerra, l’arribada del turisme i l’actualitat.
DIES DE SOL I GEBRE
Fa quinze anys em vaig comprar una llibreta per escriure-hi el que he viscut, un món que ja no existeix i que costa de creure. Però mai trobava el moment de posar-me a escriure. Fins que vaig veure la pel·lícula Pa Negre i m’hi vaig sentir tan identificada que vaig anar a l’armari i vaig dir-me “Dolors, ara faràs el llibre”. És així com he escrit els primers dinou anys de la meva vida, fins que vaig marxar de casa i va canviar tot. Semblen pocs anys, però van ser terriblement intensos.
