«Una vegada, una amiga em va dir ‘Fina, t’estimo molt però no t’envejo pas’. Ara tinc 88 anys i, al llarg de la vida, he viscut moments bonics però d’altres de ben difícils. Quan miro enrere penso que, malgrat tot, he estat com un jonc, amb les arrels profundes i la capacitat de tornar-me a aixecar una vegada i una altra. Vull explicar-ho perquè sapigueu que tot això ha passat.»