Quins records tenim de la mare?

Sovint, els nostres llibres de memòries parlen de la mare de cadascú. Avui us en volem compartir un fragment perquè ens sembla especialment bonic. Quins records teniu de la vostra?

“La meva mare la recordo com una dona de complexió forta. Ella, alguna vegada m’havia explicat que, quan tenia 11 anys, anava a buscar feixos de llenya i en duia uns 15 kg a l’esquena. 

–Però mare –li deia jo–, com podies dur tant de pes, essent tan petita?

–Per això estic tan cascada –em deia, i reia.

Recordo molt el seu riure. Molts anys més tard, quan es va morir, el primer que vaig pensar va ser que ja no sentiria mai més el seu riure.

La mare tenia un títol de périto agrícola que s’havia tret a segon de batxillerat, i treballava de tant en tant vacunant les gallines de les granges. Jo era petita i l’acompanyava. Encara em sembla veure la xeringa, que em semblava enorme. Aleshores, juntament amb els amos de les granges, anàvem agafant una gallina rera una altra, ma mare les punxava i jo les anava separant: les que estaven punxades en una banda i, les que no, en una altra. D’això és de l’únic que va treballar, la mare. Ella hauria volgut estudiar més però no va poder ser. Potser perquè es va quedar embarassada de mi.

Jo la recordo, a ella, com una persona molt tendra, molt bona. No s’enfadava mai i s’hi podia parlar de tot. Quan va tenir els meus germans ja s’enfadava més perquè anava més estressada, en part perquè el meu germà no dormia i passava males nits. Després, quan ets gran, entens que, amb més càrregues de feina, tot costa més. Recordo especialment una nit, quan jo ja tenia uns 7 anys, que no vaig voler el sopar. La veritat és que jo menjava molt malament, quan era petita. Doncs resulta que vaig negar-me a menjar i ma mare es va posar a plorar. Era la primera vegada que la veia plorar. Va ser com si caigués un contrafort poderós que hi havia a casa. Em va deixar fora de lloc i vaig pensar “bueno, bueno, ja m’ho menjaré”. I m’ho vaig menjar. Ella devia estar tan estressada! D’una banda, perquè el meu pare treballava lluny i ella estava sola a casa, i de l’altra perquè jo i el meu germà, que era un nadó, no ho devíem posar fàcil. Després, quan ets mare, entens moltes coses.”

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Open chat
Hola! Com et podem ajudar?